Equips nacionals a cop de xec.
ARTICLE


IDENTITAT NACIONAL ESPORTIVA QÜESTIONADA

Diners o esport? Identitat nacional o lliure mercat? Dues forces oposades que lluiten per imposar-se. Podran cohabitar?

Estem representats per persones o per diners? Davant dels últims èxits aconseguits per esportistes “nacionalizats express” cal preguntar-se quin és el fet identitari.
Un equip nacional ha d’estar format segons la IAAF per exemple, per membres amb nacionalitat epanyola amb una antiguitat mínima de 3 anys. Podem considerar que Johann Muehlegg esportista d’esquí alpí representa a Espanya quan ni tan sols és capaç d’expressar el seu goig davant d’una medalla aconseguida en l’idioma que se suposa és el de la seva nació?
Davant d’aquestes incongruències ens plantegem quins haurien de ser els criteris per atorgar la nacionalitat als esportistes que demanen nacionalitzar-se.
Alguns podrien ser, per exemple:

• Una prova de nivell d’idioma.
• Prova sobre aspectes culturals del país.
• Demostrar un arrelament al territori per un període superior a tres anys.
• ...

Ens hauríem de plantejar com s’han atorgat aquestes nacionalitats express i si són una expressió més del colonialisme del primer món.
També hauríem d’estar disposats a que esportistes nacionals es puguin nacionalitzar en altres països.

Aquest fenomen és un element més sobre la dissolució de les identitats nacionals, l’economia mana i dins d’aquesta situació les identitats tenen poc a dir. Mirem sinó el cas de França i el debat etern que tenen sobre la seva identitat.